viernes, 1 de octubre de 2010

TEMPS.



Tempesta; gemecs. Llamps; desesperació. Pluja; plors. Inundacions de records, de paraules, de fets, de petons, d’abraçades. I ara tot es fosc. Ara només vull que marxis i no desitjo una altre cosa que no sigui oblidar-te. Odi, gelos, enganys, mentides… Fred.
I passat això em trobo en un arc de Sant Martí. Res em fa mal, però res em fa feliç. Sol i núvols.
Pero sé, que tu, sol meu, m’ompliràs amb els teus rajos d’alegria, d’amor, de felicitat i de benestar. Sé, que tu en les nits més estrellades em portaràs fins a la lluna plena. Sé, que tu, en els dies més clars, em passejaràs pels núvols més blancs del cel. Amor, confiança, somriures, manyacs… Calor.

No hay comentarios:

Publicar un comentario