I vull dormir. Deixar de plorar. I somiar. Com si res. I gaudir de la llibertat que em donen els somnis. I no ho entenc. Ploro. I ben be no sé perque.
Avui es una dia d’aquells, en els quals no surts de casa. Crides. Calles. I et poses a plorar desconsoladament. Et tires al llit i empapes el coixí. I així tota la tarda. I hi dones mil voltes a l’assumpte i l’únic que aconsegueixes es plorar més i més fins que agafes mal de cap. No ho entens. I et sents sola. Incompresa. Una petita persona en un gran món. En un mar de dubtes i sensacions.
No hay comentarios:
Publicar un comentario