Són les sis de la tarda i no vol quedar-se a casa tancada a la habitació escoltant el estressant tic-tac del rellotge que no fa més que recordar-li que el temps avança. Mira per la finesta. Fa un dia esplèndid, el sol brilla amb força i al cel hi ha dos nuvols amb unes formes curioses. Un d’ells sembla sonriure-li. Agafa el casc, les claus i el mobil i es dirigeix cap a fora. Obre la porta i surt. Camina decisiva, amb ganes, sense por i sempre mirant endevant, no fos cas que caigues per aquelles pedres tontes que se’t posen sempre al mig. Es col.loca el casc, s’asseu a la moto i l’enjega. Accelera, cada cop més, i es sent lliure. Sí. Lliure i sense preucopacions. No sap on va, però la brisa marina l’indica el camí cap a la platja. Sí. Es dirigeix cap a la cala Solitària, pensant que no hi haurà ningú i podra reflexionar.
me gusta mucho! :)
ResponderEliminar