ARRELS.

Bosc. Arbres. Arbustos. Matolls. Plantes. Arrels. Formigues gegants. Ell. Caminem, ens endisem dins aquella gran selva. Anem tontejant, rient. Topem. Ens rocem. I ric sota la seva mirada. Ell em torna el somiure tímidament. Fa el gest d’agafarme quant de sobte li empedeixo i començo a correr entre tots aquells arbres. Es senten riures. Però una arrel em traeix i caic. Em quedo allà mirant al terra sense mourem. Ell accelerà el ritme i s’avalança sobre meu. Es preocupa per mi i em dispara un interrogatori. El calmo. I m’aixeco, pero el tormell em fa mal. Ell ho veu, m’agafa i em porta entre els seus braços. No deixo de mirarlo als ulls sorpresament. Ell només mira endavant. Arribem a una esplanada i em deixa al terra suaument. M’ofereix un massatge, però a mi ja no em fa mal. S’asseu al meu costat. Començem a parlar. De sobte una ràfaga de vent em porta tot el cabell a la cara. Ell, amb la seva dolça mà, em posa els cabells darrera l’orella. Li somric tímidament, ell em torna el somriure. Cada cop ens apropem més. M’estiro dins l’herba. Ell fa el mateix. Sense voler, o volguent, les nostres mans ens toquen. Giro el cap per mirarlo. Ell fa com si res, mentres les nostres mans van jugant. Cada cop es més intens. Les pulsacions m’augmenten i ell ho nota. M’incorporo hi allà es ell somrientme. S’incorpora i m’abraça. Un escalfred em recorreix tot el cos. Ell ho sap. S’estira sobre meu, em mira els ulls i de sobte els seus dolços llavis s’ajunten amb els meus. El cor em va a cent. Ho sap. Para i somriu amb aquella mirada juganera. M’encanta.